A nivell mundial els dentistes i odontòlegs són professionals de salut que van passar molts anys estudiant per a arribar a la pràctica i poder tractar pacients, no obstant això, a Nova Delhi capital de l’Índia podràs veure “dentistes” a la carrers amb pròtesis, pinces i instruments sobre una manta en el sòl llestos per a atendre els pacients del dia, Sona una mica rar no? Però és una veritat que viu aquest país on odontòlegs autoproclamats apliquen procediments a persones amb pocs diners usant equips medievals.
No són clíniques amb sala d’espera, butaques o trepants, tampoc hi ha necessitat de cita prèvia, els pacients simplement arriben, se sentin en una banqueta o en un tamboret de plàstic i esperen que el dentista li alleugi el dolor amb instrumental sovint deteriorat i fins a oxidat.
Aquests “experts” que porten fins a 20 o 30 anys realitzant aquestes pràctiques al carrer, expressen que aquest ofici va ser una herència dels seus familiars els qui els van ensenyar tot el que saben. Les persones de baixos recursos recorren a ells quan no poden permetre’s costejar clíniques costoses.
«No són clíniques amb sala d’espera, butaques o trepants, tampoc hi ha necessitat de cita prèvia, els pacients simplement arriben, se sentin en una banqueta o en un tamboret de plàstic i esperen que el dentista li alleugi el dolor amb instrumental sovint deteriorat i fins a oxidat»
Encara que és més comú als pobles, algunes ciutats no estan exemptes dels dentistes de carrer, que no tenen cap mena de formació acadèmica ni qualificacions competents; tot el seu coneixement és empíric.
La pràctica de carrer d’odontologia augmenta en aquest país perquè més del 70% de la població indígena resideix en les zones rurals i una part important està per sota del llindar de pobresa.
En l’actualitat l’Índia té un dentista per cada 10 000 habitants, l’alt cost dels tractaments dentals, l’analfabetisme, falta de coneixement i d’accessibilitat a les clíniques dentals són les principals raons per les quals la majoria dels pacients depenen d’aquestes persones, que publiciten els seus serveis com a indolors i amb resultats immediats, la població rural va a cegues per a tals tractaments amb immensa fe en aquests guaridors metges no qualificats.
No es preocupen per l’esterilització dels seus instruments i eines la qual cosa implica infeccions en els seus pacients, els tractaments més comuns són extracció dental mitjançant l’ús de tornavisos i alicates, restauració usant acrílics reciclats, ús de cambres de succió en la superfície palatina per a augmentar la retenció de les dentadures, ús de materials inadequats, filferros per a fixar les pròtesis parcials a les dents adjacents, eliminació de pròtesi i altres.
En internet i en diferents aplicacions, fent una petita cerca es poden trobar imatges, vídeos i articles relacionats amb aquest tema.
El text utilitzat en aquest article ha estat extret de la pàgina web Centaure, on es tracta el tema en més profunditat, us deixo l’enllaç per si voleu llegir el text complet.
